Installacion
SPIP es de bon installar, plan mai aisit qu’un fum d’autres sistèmas :
- Demanda pas cap de coneissenças tecnicas particularas (ni PHP, ni mai MySQL) per lo poder installar.
- Se configura directament en linha, en passar per una interfàcia graphica plan simpla (pas de besonh, per exemple, d’anar modificar cap de fichièr de configuracion amb de còdes complicats).
- Distribuissèm SPIP en una version unenca ; aquela version pòt evoluir amb lo temps en foncion dels melhoraments, ça que la fasèm particularament atencion d’o complicar pas tot en desvolopar petaces que caldriá anar telecargar aicí o ailà (per adaptar SPIP a tal o tal albergaire per exemple).
Sit public
Lo sit public fargat a partir d’SPIP ofrís las caracteristicas seguentas :
- Interfàcia que lo webmèstre pòt adaptar completament sens coneissenças de PHP ni de MySQL ; l’interfàcia d’SPIP se programa en HTML, que i avèm apondut un lengatge relativament simple ; SPIP impausa donc pas una mesa en pagina rigida (coma per exemple las « tres colonas » tan caracteristicas de phpNuke).
Se pòt presentar al vesitaire del sit d’autras formas de navigacion que l’interfàcia en HTML classic. Las meteissas informacions (lo meteis contengut) se pòt presentar sota de formats plan diferents. Per exemple se pòt porgir, en mai de la navigacion Web classica:
— de fials de sindicacion al format XML/RSS,
— un calendièr al format iCalendar,
— una navigacion Wap (au format WML),
— una navigacion Macromedia Flash (pas d’exemple en format liure, malurosament)...
e quin autre format que siá se l’òm fa l’esfòrç d’aprene de lo mestrejar (cHTML per iMode, XPressTags, XML per Indesign...).
- SPIP integra un sistèma d’escondedor : cada pagina se calcula individualament (a partir de las informacions de la basa de donadas), e se serva dins un fichièr de l’escondedor. Mercés a aquel sistèma, quin que siá lo nombre de vesitas de vòstre sit, aquò multiplicarà pas las requistas MySQL que subrecargarián lo servidor. En mai d’aquò, lo sit demòra accessible lo quite servidor de basa de donada faga fogassa.
- SPIP integra un motor de recèrca basat sus un sistèma d’indexacion per mots.
L’estructura del sit
L’estructura d’un sit jos SPIP es bastida en una ierarquia de rubricas. Lo nombre de rubricas es pas virtualament limitat : cada rubrica pòt conténer tant de sosrubricas coma fa mestièr, las quitas sosrubricas contenent de sosrubricas, etc. Se bastís aital l’estructura del sit en imbricar de rubricas e de sosrubricas.
Los articles
L’objècte màger que permet de publicar d’informacions jos SPIP es l’article. Se pòt botar tant d’articles coma fa mestièr, qué qua siá la rubrica.
- Redigir d’articles es simplàs, se fa via una interfàcia grafica sul Web.
- Un article es estructurat en mai d’un element : títol, subretítol, sostítol, descriptiu, capèl, tèxt principal, post-scriptum.
- Las règlas basicas de la tipografia francesa s’aplican automaticament (espacis insecables abans los ponches d’interrogacion, d’exclamacion, etc.).
- D’acorchas mnemotecnicas aisidan l’enriquiment tipografic, la creacion de ligams ipertèxtes, de nòtas de bas de pagina... metre en pagina un article amb SPIP es tant aisit coma escriure un email.
- L’interfàcia grafica permet d’inclure d’ imatges dins los articles, e cada article se senhalar per son lògo personal.
- Se pòt associar a cada article un o mai d’un mot clau.
- La data de mesa en linha se gerís automaticament (pr’aquò la podètz modificar se vos fa mestièr) ; una segonda data se pòt associar a un article, per exemple per marcar una data publicacion originala (s’agisca per exemple d’un article publicat anteriorament dins una revista papièr).
- Redireccions (articles « trèvas ») : SPIP permet de crear d’articles-trèvas, integrats a l’estructura del sit e afichats dins lo contengut de las rubricas, mas que remandan en fach cap a una pagina que lo redactor ne precisa l’adreiça (que del meteis sit, o quitament d’un autre). Aquela foncion ajuda lo passatge d’un sit qu’existís ja cap a SPIP, que permet d’integrar un contengut estatic preexistent.
Las brèvas
En mai dels articles, SPIP integra un sistèma de brèvas, per aisir la publicacion de nòtas d’informacion cortetas, coma per exemple de revistas de premsa (o revistas de Web).
- Per aisir l’estructuracion e lo posicionament de las brèvas, se pòdon pas installar que per las rubricas principalas del sit (las rubriricas que son al raiç del sit).
- L’estructura de las brèvas es simplificada : un títol e lo tèxt de la brèva ; cada brèva se pòt completar amb un ligam ipertèxt.
- La gestion de la publicacion d’une brèva es simplificada (dos botons : publicar o refusar).
- Cada brèva se pòt senhalar per son lògo personal.
- L’administrator de sit pòt causir de desactivar l’usatge de las brèvas pel sit tot.
Los forums
SPIP integra un systèma de forums.
- Los forums se pòdon ligar als articles (un forum per cada article), a las rubricas o a las brèvas. Lo webmèstre poirà programar son interfàcia per que cada article tenga son quite forum, o per que mai d’un article de la meteissa rubrica se partegen lo meteis forum, etc.
- SPIP permet de causir entre mai d’una mena de forums : los forums « liures » (moderats a posteròri, las contribucions apareisson sul pic, los administrators pòdon se ne vira suprimir puèi un messatge indesirable) ; los forums moderats a priòri (las contribucions aparaisson sonqu’un còp validadas per un administrator del sit) ; los forums amb abonament (cada intervenent deu d’en primièr balhar son adreiça email per reçaupre un mot de santa Clara que li permeta de mandar de contribucions).
SPIP integra tanben un sistèma de forums privats, que servisson per que los redactors del sit comuniquen, aquò se tròba dins l’espaci privat.
Las peticions
Basta de qualques clics per trasformar un article en una peticion en linha.
- Las peticions de SPIP se validan per email, d’un biais automatic : lo signatari reçaup un messatge de confirmacion que li permet de verificar la validitat de las signaturas.
- Se pòt pro aisidament configurar la peticion. Per exemple, impausar una signatura unenca per adreiça email, impausar que s’indique un sit web (l’URL ne serà alara automaticament verificada), acceptar o pas que de messatges acompanhen las signaturas.
Las estadisticas
SPIP integra un sistèma fòrça simplificat d’estadisticas, que permeton d’avalorar la popularitat dels articles e de las rubricas.
Los redactors/administrators
Un sit jos SPIP pòt èsser gerit per una persona soleta, o èsser realizat per una còla de redactors.
- SPIP prepausa dos nivèls d’accès : los administrators, que gerisson l’estructura del sit e la validacion dels articles, e los redactors, que prepausan d’articles.
- Lo nombre de redactors et d’administrators es pas limitat.
- Se pòt causir de prepausar als vesitaires del sit public de s’inscriure comar redacteur (l’inscription es alara gerida automaticament per SPIP).
- A cada autor se pòt ligar un lògo personal telecargable dempuèi l’interfàcia (per exemple una fòto d’identitat).
Sindicacion
Los sits realizats amb SPIP, phpNuke, o d’autres sistèmas, fornisson un fichièr dinamic que ne marca las darrièras publicacions. SPIP pòt analizar aqueles fichièrs e aital afichar las noveltats d’autres sits :
- podètz apondre tant de sits sindicats coma o volètz ;
- los sits sindicats son associats a las rubriques de vòstre quite sit ; aquò fa que podètz associar a una rubrica tematica los ligams cap als sits que tractan del tèma precís de la rubrica.
Interfàcia grafica del sit public
L’interfàcia grafica del sit public es plan plegadissa. Gràcias a un lengatge simplàs (especific pasmens a SPIP), se pòt realizar quasi quina interfàcia grafica que siá.
En particular, es pas necite de conéisser PHP e MySQL per realizar una interfàcia grafica originala amb SPIP.
Pr’aquò, lo sistèma d’escondedor es totalament compatible amb PHP : lo webmèstre pòt, o vòlga, integrar de foncions PHP dins sos formats-tipes (esqueletas), o de palancas CGI. Se pòt doncas enriquir SPIP amb d’escriptes especializats per fin de completar o de remplaçar de foncions que i mancan (per exemple : comptador, motor de recèrca mai potent, etc.).
Interfàcia del sit privat
La part privada que permet de gerir lo sit dispausa d’una interfàcia grafica completa, de bon utilizar.
- Aquela interfàcia s’adapta en foncion de las activitats de cada redactor o administrator, e en foncion de l’activitat del sit. Aital, en particular
- cada autor accedís lèu-lèu a sos articles.
- los articles prepausats per avaloracion son senhalats a totes los usancièrs.
- l’interfàcia prepausada a l’administartor es diferenta de l’interfàcia prepausada al redactor.
- Cada usancièr se pòt personalizar l’interfàcia. Pòt causir entre una interfàcia simplificada, que li presenta pas que las foncions màgers, e una interfàcia completa. Pòt tanben modificar un chic lo rendut grafic de l’interfàcia.
- Quora lo sit aculhís mantun redactor, SPIP ven una aisina de trabalh cooperatiu : debats a l’entorn dels articles, sistèma de validacion, trabalh a mantun sul meteis article...
Parametratge del sit
L’interfàcia grafica del sit public e la gestion del contengut son, jos SPIP, estrictament desseparadas (per exemple, la color del fons d’ecran del sit public se causís pas dins l’espaci privat), ça que la d’unes compòrtaments del sit se pòdon configurar dins l’espaci privat :
- acceptar o refusar d’unes elements del contengut dels articles : se pòt decidir de permetre pas l’utilizacion dels subretítol, sostítol, descriptiu, capèl o post-scriptum, o la data de publicacion anteriora e los mots-claus ;
- configurar (o desactivar) los forums publics ;
- indicar se cal publicar los articles abans la data de publicacion que lor es fixada (aquela possibilitat permet per exemple d’anar vacançar, mentre que lo sit contunha de publicar d’articles novèls) ;
- desactivar lo sistèma de brèvas (que d’unes sit n’an pas mestièr ; las desactivar simplficarà l’interfàcia pels redactors) ;
- activar o desactivar las estadisticas ;
- activar o desactivar lo motor de recèrca.
Seguit editorial
Per aisidar lo seguit editorial del sit, mai d’una causida son prepausadas :
- mandar las contribucions dels forums als autors dels articles ; quora un vesitaire del sit manda un messatge a la seguida d’un article, l’autor d’aquel article n’es informat per e-mail, aquò li permet de seguir l’activitat de son article per e-mail ;
- seguit de l’activitat editoriala ; se lo sit es lo trabalh d’una còla de redactors, se pòdon senhalar automaticament las anóncias importantas de l’activitat editoriala a una adreiça e-mail (idealamentl, una tièra de difusion) ; aital, quora un article es publicat o prepausat per avaloracion, la tièra n’es informada ;
- anóncia de las novetats ; SPIP pòt mandar automaticament, amb una frequéncia que los administrators decidisson, un messatge electronic per assabentar de las darrièras publicacion del sit.
Salvagarda e exportacion de la basa de donadas
Lo webmèstre del sit pòt realizar una salvagarda de sa basa de donadas (un fichièr es creat) ; se lo servidor o permet, aquela salvagarda serà realizada dins un fichèer comprimit, per aisidar lo transferiment per FTP. SPIP integra plan solid la foncion que permet d’importar un fichièr tal.