Desenvolupat, en un principi, per gestionar el lloc uZine 2, SPIP està destinat naturalment a gestionar un lloc del tipus webzine: basat en una jerarquia de seccions i d’articles instal·lats en aquestes seccions. El sistema gestiona igualment els fòrums i breus (per exemple: revista de premsa...).
Vegem de manera més detallada quins són aquests diferents elements que té l’SPIP a càrrec seu; d’altra banda, això ens permetrà de clarificar el vocabulari utilitzat a continuació.
1. La jerarquia de les seccions
Una secció és un espai destinat a acollir articles, breus... Res de més simple: també li podríem dir carpeta (com en el vostre ordinador, els vostres documents es guarden dins de carpetes).
Les seccions es poden instal·lar unes a dins de les altres formant d’aquesta manera una jerarquia. Una secció es troba o bé a l’interior d’una altra secció o bé no es troba enllaçada a cap altra i constitueix un punt d’entrada al lloc (llavors parlem d’encapçalament de secció, o de sector). La inclusió d’unes seccions dins les altres és el que forma l’estructura del vostre lloc, ja que és a l’entorn d’aquesta estructura que s’afegiran els diferents elements del vostre lloc (articles, breus, llocs sindicats...)
Més avall, les seccions 1 i 2 són sectors (lògicament, aquestes seccions defineixen els grans «sectors» temàtics del lloc).
Res de més simple. A la imatge de més avall, les seccions 11, 12 i 13 es troben dins la secció 1. Les seccions 221 i 222 es troben a la secció 22, que a la vegada es troba a la secció 2.
S’anomena jerarquia al camí lògic que porta a una secció. D’aquesta manera, la jerarquia de la secció 221 és: secció 2 i, després, secció 22.
La gestió de l’estructura jeràrquica és molt simple: en tindrem prou indicant dins de quina secció es troba cadascuna de les seccions (això és regula mitjançant un simple menú desplegable).
Aquest esquema mostra com es desplaça una secció: quan una secció és desplaçada, totes les subseccions que aquesta conté també la «segueixen» cap al seu nou emplaçament. Per exemple, si nosaltres desplacem la secció 22 a l’interior de la secció 12, les seccions 221 i 222 la segueixen (la secció 22 s’hauria també pogut col·locar com a encapçalament de secció, o a l’interior de la secció 23 per exemple). En canvi, la interfície gràfica us impedeix de col·locar la secció 22 a l’interior de la secció 221: sinó obtindríem un bucle que el sistema no podria ni sabria gestionar.
Assenyalem aquí la primera gran limitació de l’SPIP: només gestiona una única estructura, i és l’estructura jeràrquica que nosaltres acabem de descriure. En particular:
- no és possible que una secció pertanyi a dues seccions diferents (per exemple, per un lloc de cinema, no podríem pas crear una secció «Orson Welles» que depengués a la vegada d’una secció «Realitzadors» i al mateix temps d’una secció «Actors»); això impedeix igualment realitzar diverses jerarquies entrecreuades;
- l’SPIP no gestiona les estructures en bucle (o recursives).
Aquestes limitacions no són degudes a dificultats tècniques: aquí l’important ha estat conservar la simplicitat d’ús i, sobretot, la simplicitat de la interfície (crear una interfície per una jerarquia com aquesta és fàcil perquè és d’un ús freqüent; per contra, gestionar simultàniament diversos nivells de jerarquia o d’estructures en bucle suposa grans problemes d’ergonomia).
Es pot afegir un fòrum individual a cada secció (veure més endavant).
Finalitzem aquesta part sobre les seccions explicant el principi de les seccions actives. Passa freqüentment, quan es treballa al lloc, que les seccions estan buides o que contenen només articles que encara no estan publicats (estan en preparació i encara no poden ser difosos públicament). Imaginem, per exemple, que la secció 221 no conté cap article publicat; és evident que, si una persona visita el lloc i arriba a aquesta secció, es trobarà en un carreró sense sortida, davant d’una secció que no li proposarà rigorosament cap informació. És per això que nosaltres parlem de seccions actives: en el lloc visitat pel públic, només les seccions que contenen articles publicats (o subseccions que contenen articles publicats) són considerades com actives, i per tant publicades al lloc públic. Aquesta gestió de les seccions actives/no actives és automàtica; no obstant això, el webmestre ha de ser conscient que totes les seccions creades a la part privada d’SPIP no apareixen forçosament al lloc públic.
2. Els articles
Pels articles és encara més senzill: un article es troba sempre dins d’una secció. Punt. La seva gestió és molt simple gràcies a un menú desplegable.
Tingueu present que una secció que conté subseccions pot perfectament rebre articles.
La única subtilesa dels articles és el seu estat. Un article es pot trobar:
- en procés de redacció: el seu (o els seus) autor(s) encara hi estan treballant; no es mostra al lloc públic, i el seu accés al lloc privat és limitat;
- proposat per publicació: quan l’autor decideix que el seu article està acabat, el proposa al comitè de redacció (els administradors i els altres redactors) amb la finalitat de decidir si ha de ser o no publicat. L’article encara no es troba visible públicament, però tots els participants a l’espai privat el poden llegir i estan convidats a comentar-lo al fòrum vinculat a aquest article;
- publicat: l’article es publica al lloc públic;
- refusat: l’article no es publica.
És la única cosa que s’ha de saber pel que fa referència als articles; la resta és molt simple i tot s’administra per una interfície Web.
Limitació: un article només es pot trobar dins d’una sola secció a la vegada (és el mateix problema de concepció d’interfície plantejat anteriorment).
Es pot afegir un fòrum a cada article (veure més endavant).
3. Les breus
La descripció més simple per les breus és l’anglicisme news. Són articles de menor importància que els veritables articles i no van signats. Per contra, és molt senzill afegir-los-hi un enllaç a un article o a un lloc Web. Les breus són ideals per crear una revista de premsa en línia (però no hi ha res que prohibeixi canviar-los l’ús).
Les breus tenen una gestió més resumida que els articles:
- les breus només poden ser vinculades a sectors, encapçalaments de capítol (seguint amb el nostre exemple, les breus correspondrien a les seccions 1 i 2);
- les breus no van signades i la seva publicació molt senzilla: interfície reduïda, validació amb un clic.
Es pot vincular un fòrum a cada breu (a continuació).
4. Els fòrums de discussió
Els fòrums de discussió són gestionats automàticament per l’SPIP. Els fòrums de discussió estan aquí directament relacionats al contingut de redacció del lloc: es pot obrir un fòrum independent per cada article, per cada secció i per cada breu.
Per defecte, els fòrums de l’SPIP són moderats a posteriori. Això significa que cada missatge enviat per un usuari del lloc és publicat immediatament. En canvi, els administradors del lloc gaudeixen d’una interfície que els permet llegir els darrers missatges publicats durant la darrera setmana i, en cas que ho creguin oportú, suprimir-los.
L’administrador del lloc podrà modificar el comportament dels fòrums. Podrà escollir:
- l’absència total de fòrums en el seu lloc;
- fòrums moderats a priori: les contribucions no apareixen fins que han estat validades per un administrador;
- fòrums per subscripció: els participants s’han d’inscriure prèviament i llavors reben (automàticament) per correu electrònic un codi que els permet la seva participació.
Els missatges suprimits no són destruïts de la base de dades: es deixen apartats i mostren l’adreça IP del remitent, a més de la data i l’hora de l’enviament. En cas de problema jurídic (o d’un «spammer» boig), és un recurs indispensable.
Quan els fòrums estan actius és possible, per cada article, de prohibir-hi localment l’ús d’un fòrum.
5. Els autors
SPIP administra els autors del lloc de dues maneres: mitjançant la signatura dels articles (pseudònim, gestió d’adreces de correu electrònic, biografia...), i per mitjà de la gestió de l’accés a l’espai privat. Aquests dos aspectes es gestionen per mitjà de la mateixa interfície (reservada als administradors).
6. Els llocs sindicats
Els sistemes de publicació automàtica (SPIP, phpNuke...) fabriquen automàticament un fitxer estandarditzat (en XML) indicant les seves darreres publicacions.
SPIP permet recuperar aquests fitxers a la xarxa, i incloure’ls en la seva pròpia navegació. D’aquesta manera, es pot mostrar en el propi lloc les llistes de les darreres publicacions d’altres llocs. Quan aquests llocs s’actualitzen, les novetats apareixen automàticament també actualitzades en el vostre propi lloc.
A l’SPIP, els llocs sindicats són indicats a les seccions (de tal manera que publica, al costat dels seus propis articles, articles extrets d’altres llocs que tenen una temàtica similar).
7. Les peticions
És possible d’adjuntar a qualsevol article una petició validada per correu electrònic. Alguns clics permeten configurar una petició com aquesta (convidant als usuaris a «signar» aquest text).
El procés de signatura efectua automàticament la validació per correu electrònic (s’envia un correu electrònic al signatari, tot indicant-li una URL on haurà de «validar» la seva signatura). Així s’obtenen peticions més «fiables», ja que cadascuna de les signatures correspon a una adreça de correu existent.
8. Les paraules clau
És possible crear paraules clau relacionades als articles. Per exemple, un article podrà estar relacionat a les paraules clau «França», «Política»... L’ús de paraules clau permet proposar una navegació entre diferents articles que tenen la mateixa temàtica; en concret, això permet de saltar-se la limitació que té l’SPIP de que un article només pugui pertànyer a una sola secció.
