Publicar llocs multilingües

Estructures més flexibles

Si bé és simple d’utilitzar, el multilingüisme d’SPIP autoritza estructures diverses i molt flexibles. No obstant, us podem aconsellar les configuracions següents per facilitar el treball dels redactors i dels administradors:

-  En un lloc destinat a publicar nombrosos articles en diverses llengües, el més simple és definir les llengües per grans seccions (per exemple: una gran secció en francès, una altre gran secció en català, i una gran secció en castellà); d’aquesta manera, la llengua de cada article serà definida directament per la seva secció; s’activen els enllaços de traducció entre articles, però es prohibeix la possibilitat de definir la llengua de cada article individualment (la seva llengua es dedueix únicament de la secció on es troba instal·lat); és, per exemple, el funcionament d’aquest lloc; d’aquesta manera, els redactors veuen el seu treball simplificat, i l’estructuració del lloc (la definició de la jerarquia de les seccions) no és complicada; a més, això permet definir amb més facilitat administradors encarregats d’una única llengua («administradors restringits a una única secció»).

-  En un lloc que proposi molt ocasionalment traduccions d’articles, es pot preferir definir la llengua per cadascun dels articles, agrupant per exemple les traduccions d’un article a dins de la mateixa secció (ja que fan referència al mateix tema). No hi ha cap necessitat de definir llengües per les seccions.

-  La solució que consisteix en barrejar els dos mètodes (definir la llengua a la vegada per les seccions i pels articles) la reservarem pels casos molt i molt específics: per bé que això ofereix una gran flexibilitat, pot complicar la gestió del lloc, la creació d’esquelets i induir a incoherències en l’estructura lògica del vostre lloc.

Un «truc» molt simple permet simplificar-se la vida, alleugerir la interfície de l’espai privat i evitar les manipulacions incorrectes per part dels redactors: podeu activar les funcions de multilingüisme quan definiu les seccions (o aquells articles traduïts ocasionalment), i després desactivar-les quan estigui acabat. No obstant, el multilingüisme no es suprimirà: simplement funcionarà de manera transparent pels participants al lloc.

Per exemple: en el cas d’un lloc estructurat per grans seccions de llengua, i en el que els articles no són traduccions uns dels altres, es poden activar les funcions de multilingüisme puntualment, el temps de definir la llengua de cada gran secció, i a continuació desactivar el conjunt. Les seccions tindran «fixada» la seva llengua (el menú que permet modificar la llengua desapareix), però els articles instal·lats en aquestes seccions adoptaran la llengua corresponent. I podrem, evidentment, tornar a activar aquestes funcions posteriorment quan en tinguem necessitat.

El seguiment de les traduccions

La pàgina de l’espai privat que mostra «Tot el lloc» permet seguir l’estat de les traduccions. Això és particularment necessari en aquells llocs on la major part dels articles estan destinats a ser traduïts.

En aquest exemple, veiem per cada secció la llista d’articles. Veiem, a l’esquerre, la llengua de l’article original (aquíi, «fr» per «francès»), i a la dreta l’estat de la traducció en quatre llengües (àrab, alemany, anglès, espanyol):

• els rectangles blancs indiquen que l’article no s’ha traduït; per exemple l’article «Essayer SPIP et d’autres CMS» no s’ha traduït a cap llengua;
• els rectangles de color verd fosc indiquen que l’article s’ha traduït i que aquesta traducció està al dia; no cal que els traductors intervinguin en aquest article; per exemple, l’article «Hébergeurs acceptant SPIP» ha estat traduït a l’àrab, a l’alemany, a l’anglès i aquestes traduccions estan al dia; en canvi, no ha estat traduït a l’espanyol;
• els rectangles de color verd clar assenyalen els articles traduïts, però l’article original dels quals ha estat modificat desprès de la traducció; per tant, cal que el traductor d’aquesta llengua actualitzi la seva traducció en funció de les modificacions que s’han fet a l’article original; aquí, l’article «Caractéristiques complètes» ha estat traduït a les quatre llengües, però modificat després: les traduccions a l’alemany, anglès i espanyol s’han de revisar.

Els esquelets ells mateixos multilingües

La interfície pública d’un lloc sota SPIP està realitzada amb un sistema d’«esquelets». SPIP ofereix un conjunt de possibilitats per tal que aquests esquelets siguin ells mateixos multilingües (per exemple, a la part francesa, la present documentació mostra el text «Télécharger la dernière version»; a la part en anglès del lloc, aquesta menció esdevé «Download the latest version»).

Aquests elements, més aviat tècnics, es troben descrits en un article de la present documentació.

SPIP no és massivament ’est pas massivament multilingüe

A la inversa d’altres programaris de publicació de llocs (CMS), com Glastnost, SPIP no és massivament multilingüe.

En un sistema massivament multilingüe, absolutament tots els elements poden ser traduïts i es beneficien d’una interfície adaptada per realitzar aquesta operació. A SPIP, l’elecció ha estat limitar essencialment el sistema de traducció a la traducció dels articles (existeixen mètodes per evitar aquesta limitació, però estan voluntàriament reservats als usuaris experimentats).

Aquesta elecció s’explica de diverses maneres.

-  Abans que res, per la història d’SPIP: SPIP en un inici no era del tot multilingüe; es tracta, per tant, d’una evolució introduïda més tard. Transformar-lo en un sistema massivament multilingüe hauria fet necessari modificacions de fons extremadament pesades: és a dir, temps de desenvolupament interminables i riscos d’errors de programació molt grans.

-  El fonament d’SPIP és la cerca d’una ergonomia immediatament comprensible per un usuari debutant. Ergonomia del qual certs principis estan a partir d’ara ben «rodats». S’ha preferit, per tant, una evolució que prossegueixi en la lògica d’SPIP (articles clarament identificats i separats a dins de seccions, i no diferents versions d’un mateix article en diferents versions d’una mateixa secció), i la cerca d’una evolució que no remeti a causa dels principis ergonòmics del sistema.

-  Un sistema massivament multilingüe s’ha de beneficiar d’una interfície orientada per complert a l’entorn de les funcions de traducció. Ara bé, un bon nombre de llocs realitzats sota SPIP són o bé en una única llengua o bé constituïts per articles que no són traduccions els uns dels altres. L’elecció ha estat, per tant, introduir el multilingüisme sense que la traducció sigui la orientació principal de la interfície.

-  Tot i que l’elecció d’SPIP sembla menys lleugera que amb un sistema massivament multilingüe, permet no obstant, en molts aspectes, una llibertat més gran pels webmestres. D’aquesta manera la possibilitat de tenir a la vegada articles que són traduccions uns dels altres i articles que es troben en llengües diferents però que no tenen cap enllaç entre ells; seccions separades per les diferents llengües i seccions que agrupen diverses llengües...

La llengua del visitant

Per defecte, un lloc multilingüe sota SPIP no s’adapta a la llengua del visitant (per exemple: mostrar directament els articles en francès als visitants francòfons, i els articles en anglès als visitants anglesos). És possible, d’alguna manera, realitzar llocs així amb SPIP, però l’ús d’aquestes funcionalitats no és simple.

Es tracta d’una elecció voluntària.
— Abans que res, és molt estrany que els usuaris configurin els seus navegadors per indicar les seves llengües predilectes. L’usuari és, per tant, identificat la majoria de les vegades com parlant només la llengua en la que té instal·lat el seu navegador; d’aquesta manera, com que no ha reconfigurat el seu navegador, es considerarà que només parla una llengua; o, encara pitjor, utilitzarà un programari baixat en anglès, encara que ell sigui francès... En tots els casos, els llocs que es basen en la detecció automàtica de la llengua només li proposaran una llengua, o només una llengua que no parla.
— Es freqüent que un visitant comprengui diverses llengües, però amb competències diferents (amb fluïdesa una llengua, llegint lentament una altra llengua...). I, durant la seva visita, més que una elecció automàtica, ell preferirà adaptar la seva lectura en funció de les seves competències: llegir preferentment en francès però, en aquells articles que no estiguin traduïts al francès, recórrer a l’anglès (i, a falta d’angles, a l’espanyol...). Els automatismes no permeten tots aquests usos.
— Pel webmestre que realitza la interfície del lloc, és extremadament complexe crear una navegació que reposi en automatismes de llengua, excepte quedar-se en l’elecció imposada pel programari; a la inversa, realitzar una interfície, certament multilingüe, però en la que el visitant sigui ell mateix qui adapti la seva navegació en funció de les eleccions que se li proposen, és molt assequible. L’espai de dificultat s’accentua quan el webmestre vol, a més, conservar una certa lleugeresa en l’estructura del seu lloc.